El RCD Espanyol mima la cantera del Femení

Se’n va el sol i comencen les noies a calçar-se les botes per sortir a entrenar. Al vestidor es parla de futbol, se senten noms d’ídols, s’escapen objectius, somnis: “jo vull ser com Adriana”, “jo vull jugar amb Marta Cubí”. L’afició, la il•lusió, les empeny als terrenys de joc des de petites, però abans, han de formar-se, aprendre, treballar dur. Cada vegada són més noies les que inicien la seva carrera esportiva en el RCD Espanyol amb la vista posada en triomfar a Superlliga amb un dels millors clubs del país. Les bones temporades dels últims anys han evidenciat el bon treball que està fent el club perico. 

Realitat 

El futbol femení, malgrat la seva creixent evolució els últims anys, segueix encara en estat precari en les seves estructures base, en el treball de planter de les nenes que volen ser futbolistes. No tots els clubs que participen en les categories superiors compten amb un filial en condicions. De fet, són molt pocs els equips que poden permetre’s, ara per ara, mantenir diversos equips en competició, per dificultats econòmiques, d’instal•lacions i, sobretot, de nombre de nenes. 

El RCD Espanyol és el club referència a Catalunya i un dels màxims impulsors del futbol femení a Espanya. Amb sis equips, el nostre club lidera les bones intencions envers aquest esport. Especialment des del trasllat a la Ciutat Esportiva l’any 2000, la realitat de les noies ha anat millorant dia a dia i l’entitat ha vist ampliat el nombre d’equips del femení, i la idea és que segueixi augmentant en el futur. 

Amb prop de vuitanta nenes, el futbol base del RCD Espanyol treballa des de baix per nodrir al Femení A de les properes temporades. Més enllà del primer equip entrenat per Emilio Montiagut, existeix un filial que dirigeix Titi Camúñez, el Femení C d’ Albert Andrés, el Cadet de Futbol-7 de Ricard Ribas, l’Infantil A de Marta Cubí i l’Infantil B de José Reina. L’objectiu és que cada temporada es formin jugadores que puguin anar saltant de categoria fins a arribar al més alt.  

Jugadores com Rocío Serrano, Kenty Robles o Raquel Corral, ara cedida al Múrcia, productes d’una generació de luxe que ho va guanyar tot a l’Infantil A de Futbol-7 entrenat per Marta Cubí i Ricard Ribas, ja han debutat a Superlliga amb el primer equip. “No sempre et sortiran jugadores com elles, però s’està treballant perquè cada any puguin anar creixent en un equip diferent. Estem aconseguint representació en cada divisió i ja no hi ha tant de salt de Futbol-7 a Primera Nacional i això ajuda a que les noies es formin millor”, explica Titi Camúñez, una de les peces clau en la potenciació del planter perico. 

No ha estat fàcil arribar fins aquí, i encara és llarg el camí que queda per recórrer. Malgrat la forta empenta que està donant el club, de la mà del gran mecenes Antonio Martín, hi ha nenes que encara no poden entrenar-se a la Ciutat Esportiva, on disputen els seus partits, i ho fan a l’Escola Túrbula en camps de futbol sala. “Sí anem a millor, perquè hem deixat enrere els camps de terra de la Taxonera, però la idea és arribar a entrenar tots els equips junts en una mateixa zona esportiva. Això seria l’ideal, perquè ajuda a crear clima de planter”, afegeix Camúñez.  

Aquesta temporada el club ha acollit en la seva estructura esportiva als equips femenins de futbol-7 que fins ara vestien l’escut sense formar part completament de l’entitat. Poc a poc es va eliminant l’organització voluntària dels pares que fins ara coordinaven la temporada de les seves filles. “Les nenes ara viatgen en autocar i van uniformades i això és un salt de categoria gran. El club està apostant fort i això cal saber-ho apreciar”, apunta Rosa Pedrosa, ajudant i delegada des de fa anys del Femení B de Titi Camúñez.  

És una realitat, encara, que el cos tècnic dels equips base de futbol femení hagi de beure de l’altruisme dels seus entrenadors. Els horaris i les dificultats econòmiques obliguen que siguin cercles pròxims o jugadores els qui s’encarreguin dels equips. La gran majoria col•laboren voluntàriament, motivats pel fet de posar el seu granet de sorra en la formació de les nenes. José Reina, a més de portar a l’Infantil B, acompanya a Albert Andrés al Femení C; Víctor Tremps ajuda a Ricard Ribas amb el Cadet; Natalia Arroyo, jugadora del Femení A, col•labora amb Marta Cubí a l’Infantil A, i Natalia Pinto, portera del Cadet, dóna un cop de mà a José Reina amb l’Infantil B. 

Els resultats parlen per si sols. En les últimes temporades, l’Infantil A de Futbol-7 ha dominat la categoria amb autoritat, guanyant Lliga i Copa Catalunya en diverses ocasions, malgrat les constants renovacions que anava patint la seva plantilla. La resta d’equips, afectats pels mateixos canvis generacionals, han ocupat sempre els llocs de liderat i amb un nivell competitiu molt alt. Només un simple cop d’ull a les convocatòries de la selecció catalana de Félix Gimeno és suficient per ratificar el bon treball de les blanc-i-blaves des de les categories inferiors. “El RCD Espanyol sempre ha aportat i aportarà jugadores a la Selecció perquè té equips de nivell en totes les edats. Està cuidant molt bé aquest aspecte, i això ajuda a fer crèixer el futbol femení a Catalunya”, destaca el propi Gimeno, amb admiració.  

Objectius 

A curt termini, el club espera que la bona temporada que està realitzant el Femení C d’Albert Andrés culmini en l’ascens a Primera Catalana, el que permetria a les jugadores enllaçar directament amb el Femení B sense haver de saltar de categoria i trobar-hi desequilibris de nivell excessius. Per la seva part, el Cadet de Ricard Ribas, que aquesta temporada competeix en Futbol-7, s’inscriuria l’any que ve en la categoria de Cadet/Juvenil de Futbol-11, la qual cosa també suposaria una millor adaptació de les noies a les categories superiors. 

Un altre dels plans que està a l’aire passa per realitzar un Campus d’Estiu, ja que com explica Titi “això sempre ajuda a veure jugadores, a motivar-les perquè juguin i que es quedin al nostre club. Encara que l’Espanyol sigui un club de referència, encara costa que moltes nenes vinguin, perquè els seus pares no estan disposats a portar-les cada dia a entrenar.” A diferència del futbol masculí, professional des del planter, les noies han de prioritzar els seus estudis o la seva situació laboral “perquè no viuran d’això”, com reconeixen els pares, i això les obliga a entrenar molt tard, gairebé de nit.  

El futbol base del RCD Espanyol preveu també la creació d’una escola específica de futbol femení, perquè les més petites puguin millorar les seves qualitats tècniques i tàctiques com més aviat, resseguint els models del futbol masculí. “Però per desgràcia les instal•lacions limiten el nombre d’equips que podem crear. I també cal mirar quantes nenes podríem tenir. El club està encantat, però és realista i ara per ara, no hi ha lloc per a tots. A veure què passa amb Cornellà”, comenta Titi. 

Marta Cubí, com a jugadora i entrenadora, valora especialment aquest camí ascendent del futbol base femení. “És bonic sentir que una nena té penjades a la seva habitació fotos de jugadores del primer equip, o que ve amb una postal teva i et demana que li dediquis. Aquesta il•lusió per arribar a dalt, i tenir referents del nostre femení és la millor garantia que s’estan fent bé les coses. Encara cal créixer, però com a mínim ja s’ha canviat un Jarque per un Noe, Ane o Sarita. I és en aquesta línia en la què cal seguir insistint.” 

El RCD Espanyol, acceptant el repte que suposa liderar el creixement del futbol femení a Catalunya i Espanya, vol fer una crida a totes les nenes que desitgin jugar a futbol per a que s’animin a vestir la samarreta blanc-i-blava, ja que de ben segur és la millor via d’acumplir el somni de triomfar a Superlliga.

Font: rcdespanyol.com

Fotos: rcdespanyol.com